Desplaçat forçós

En un pessebre normal i corrent, bé del tot no, va passar la següent història.
Primer de tot us descriuré el pessebre. En un racó hi havia tres cases. Al seu costat hi havia l'estable i a sobre l'angelet. Els tres reis mags passant per un pont. Un riu amb un parell d'ànecs i entre uns arbustos el típic caganer.
L`´unica cosa que tenia de diferent aquell pessebre era que totes les figures parlaven.
Un dia, el Xavi, el nen que havia fet el pessebre, se'n va anar a la fira de Santa Llucía. Va veure una figura nova, el pixaner. Es clar, se la va comprar.
Quan va arribar a casa, va posar la nova figura al costat del caganer.
A la nit, totes les figures es van despertar. El caganer quan va veure la seva nova companyia no li va agradar gaire. Totes les figures menys el caganer adoraven el pixaner.
-Què li trobeu d'especial en aquset pixapins?- rondinava el caganner.
-No li facis cas, sempre està de mal humor -va dir la Maria.
-Si no feu fora aquest estúpid marxo d'aquí.
Després  d'haver fet l'equipatge el caganer va dir adéu al pessebre.
Al cap d'uns anys, el pixaner es va carregar el pessebre, més ben dit el va innundar. L'únic supervivent va ser el caganer.
Les coses noves sempre triomfen, però a l'hora de la veritat...

El museu Dalí

Era un dia trist a Figueres i el Pol i la seva família no sabien què fer.
-Podriem anar al museu Dalí -va dir el pare.
Dit i fet . El cap de dos segons estaven a dins del museu veient el taxi amb dutxa, la sala My west, el quadre "Una cistella de pa"... Entre tot això el Pol va tenir ganes d'anar al lavabo. Eren les cinc menys deu, faltaven deu minuts perquè es tanqués el museu.
-Pares, vosaltres aneu cap a la porta de sortida, ja us atraparé.
-D'acord.
Mentres estava pixant va relliscar amb l'aigua que hi havia el terra i es va donar un cop el cap. Es va desmaiar.
Al cap de dues hores el Pol es va despertar i es va enterar del que havia passat. Va intentar forçar la porta de sortida del museu. Va anar a la sala My west i es va asseure el sofà o sigui als llavis. Tenia tanta gana que veia visions. Va entrar a l'habitació on el Dalí tenia els seus quadres preferits. Tenia tanta gana que es pensava que el quadre del mig era real, volia agafar amb tanta força el pa que es va carregar el quadre. Aquell quadre tenia un malefici  i es va transformar en una estàtua.

Un mestre estrany

Un nen que es deia Àlex començava les classes d'anglès. El professor d'anglès era estrany. Per unes quantes raons: primera no estudiaven anglès, segona només estudiaven el tema del cos sobretot els ossos i tercera tenia por dels gossos. L'Àlex deia que es volia desapuntar però el seu pare que es deia Pep deia que havia d'acabar el curs. Quan ja portaven un mes l'Àlex començava a sospitar alguna cosa i el seu germà Oriol també. L'Oriol va tenir una idea , havien de despullar el  mestre tot i que els hi cauria una bronca històrica. Però ho van fer. Eren sota el pupitre del mestre. Quan el mestre es va asseure l'Oriol i l'Àlex es van llençar contra el mestre, el van despullar i era un esquelet. Un gos es va llençar sobre ell i el va destrossar.